lunes, 5 de julio de 2010

Nota de Premsa. Zero Responsables: Més de 40 professionals del teatre en una proposta escènica amb motiu de l'accident de metro a València l'any 2006.

L'obra planteja una reflexió al voltant de l’assumpció –o no– de les nostres responsabilitats quotidianes. Les funcions tindran lloc a la Sala Matilde Salvador de la Universitat de València els dies 7, 8 i 9 de juliol a les 19'00 hores. L'entrada és gratuïta (cal retirar la invitació una hora abans de la funció a la mateixa Sala)

A finals del 2009, un grup de dramaturgs valencians vam embarcar-nos en una
iniciativa sense pràcticament precedents a les nostres terres: l’escriptura d’una obra de teatre cohesionada i coherent a partir de les propostes que cadascú aniria fent. El punt d’arrencada: les reflexions que en tots nosaltres provocava el terrible accident del metro del tres de juliol de 2006 a la ciutat de València (amb el seu saldo de quaranta- tres morts i quaranta-set ferits) i, sobretot, l’exercici de desmemòria i desinterès que sobre ell ha fet gran part de la societat valenciana.

No es crega, però, que ens trobem davant una obra de teatre de denúncia o de
teatre polític amb una voluntat d’immediatesa i circumscrit a la tragèdia del tres de juliol. I és que el que ens ha mogut als autors ha sigut, per damunt de tot, un desig d’acostar-nos, a partir d’aquest fet, a les circumstàncies (grans o petites) que es troben al darrere de les decisions que tots nosaltres hem de prendre cada dia.

Reflexionar, doncs, sobre l’assumpció –o no– de les nostres responsabilitats quotidianes; perquè, al capdavall, si aquell accident va tancar-se amb el balanç de noranta famílies destrossades i cap responsable, en moltes altres ciscumstàncies de la nostra vida, també és possible trobar-nos amb una absència de responsabilitats i, en conseqüència, de responsables. D’ací, precisament, el títol del text resultant: Zero responsables.

Als autors, no se’ns escapa el risc de la proposta, és clar. En especial perquè vam desccartar, des del primer moment, la solució més còmoda: la juxtaposició dels textos elaborats per cada dramaturg (bé de forma individual, bé per parelles). S’ha buscat, aleshores, una cohesió entre les diferents propostes, amb un exercici de dramatúrgia conscient i elaborat i que, a més a més, presenta un altre gran mèrit: l’escrupolós respecte a l’estil de cada autor. Cohesió del conjunt i autonomia de les parts en un exercici dramatúrgic dens, apassionant i madur.

Ara bé, un text d’aquestes característiques no naix per a quedar-se reduït a la lletra impresa. Des del primer moment, el col·lectiu va acceptar no sols el risc de la seua escriptura, sinó també el de la seua posada en escena. Risc més notable encara perquè el treball s’ha desenrotllat en totes les seues fases només gràcies a l’esforç desinteressat (absolutament desinteressat, volem remarcar-ho) de tots els qui hem intervingut en ell: en primer lloc els autors, però d’immediat els directors, els actors i els tècnics. Desinterès i compromís, cívic i solidari, que honora la nostra professió i, per què no dir-ho, ens enorgulleix a tots els qui participem en l’aventura.

Així les coses, cal dir que si la petició de participació dels dramaturgs va obtenir una resposta generosa, la de directors, actors i tècnics, ho ha estat igualment. Generosa i entusiasta. D’ací el nostre més sincer agraïment als qui han esmerçat part del seu temps i de les seues energies en una iniciativa com aquesta. Per cert, a qui pense que estem parlant d’uns pocs noms, li recomanem la lectura de la fitxa artística per prendre consciència de la quantitat de persones mobilitzades en aquesta posada en escena.

Dit tot l’anterior, esperem ara que els assistents puguen gaudir de la proposta com el que és: un exercici de civisme, sens dubte, però per damunt d’això una experiència teatral (que és el mateix que dir, artística) plantejada i desenrotllada amb el màxim rigor.

Hi participen (per ordre alfabètic): Amparo Fernández, Amparo Mayor, Amparo Oltra, Arturo Sánchez Velasco, Begoña Tena, Carles Sanjaime, Carlos Belizón, Dani Machancoses, Enric Juezas, Esther Bosque, Eva Zapico, Gabi Ochoa, Héctor Juezas, Inma Sancho, Jaume Pérez, Jaume Policarpo, Jerónimo Cornelles, Jordi Gomar, Jorge Picó, Josep Lluis Sirera, Juli Cantó, Juli Disla, Laura Useleti, Lorena López, Mamen García, Marino Muñoz, Nacho Diago, Paco Zarzoso, Pati Martínez, Patricia Pardo, Pau Blanco, Pedro Montalbán, Pep Ricart, Rodolf Sirera, Rosanna Espinós, Sergio Villanueva, Vicky Garrigues, Xavier Puchades, Xavo Giménez, Ximo Rojo i Xus Gomar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario